Els varistors, que es troben com a components sentinella en el laberint dels circuits electrònics, ofereixen protecció limitant de tensió.La seva utilitat prové de les seves característiques no lineals, estabilitzant la tensió fins a un nivell preordenat enmig de tumults de sobretensió, protegint així la santedat dels circuits aigües avall.
Inicialment, un tapís de paràmetres pivotals delimita la funció d’un varistor: tensió del varistor, capacitat de corrent, capacitança d’unió i temps de resposta.Aquests elements s’uneixen per definir el rendiment d’un varistor.La tensió Varistor marca el llindar per a l’activació;La capacitat actual reflecteix el seu límit de resistència.Mentrestant, la capacitança i el temps de resposta de la unió són clau per avaluar la idoneïtat per a les teatres del circuit d’alta freqüència.Cal destacar el temps de resposta del Varistor, que es troba en nanosegons, els neguen com a protectors més ràpids que els tubs de descàrrega de gas, tot i que marginalment eclipsat pels tubs de televisió, servint adequadament les necessitats de protecció de sobretensió a través d’un gran espectre de circuit electrònic.
Els dissenyadors tenen l'encàrrec de navegar pels "efectes secundaris" que els variistors poden desenrotllar, com ara el corrent de fuites elevades, potencialment l'eficiència del sistema de safateig.L’impacte de la capacitança d’unió sobre la freqüència del senyal i el corrent de fuites exigeix un escrutini minuciós per preservar l’equilibri del sistema.
Els varistors compten amb una diversitat de configuració, maquillatge de materials i característiques de volt-amagament, presentant un caleidoscopi d’opcions.Els varistors de la unió tenen molt de preu pels seus trets de contacte distintius de contacte, mentre que els varistors corporals estan adaptats als escenaris de nínxols, cortesia de la seva essència semiconductors.A més, els varistors, esculpits de materials com l’òxid de zinc o el carbur de silici, i l’opció entre els trets simètrics o asimètrics de volt-ampere, s’adapten a una àmplia gamma de demandes d’aplicació.
Seleccionar un Varistor requereix una avaluació completa de les condicions de funcionament del circuit.L’elecció de la tensió Varistor s’ha d’harmonitzar amb la tensió d’alimentació i l’amplitud esperada de fluctuació de la graella, garantint l’escut del circuit contra aquesta variabilitat.La determinació de la capacitat actual ha de tenir en compte el corrent màxim que pot afrontar el dispositiu, reforçant la defensa del Varistor contra els atacs.A més, la selecció de la tensió de subjecció hauria de caure sota la tolerància màxima de tensió del component protegit.
Per a aplicacions en què la transmissió de senyal d’alta freqüència és primordial, és imprescindible un enfocament especial en la mida del CP del condensador i la sinergia entre la resistència interna del component protegit i la resistència interna transitòria del Varistor.D’aquesta manera es garanteix la transmissió perfecta de senyals sense minvar el rendiment del sistema.